lunes, 13 de febrero de 2012

Presentació

Pratilletres: Antonio Garcia Vega "El verbo en Celeste"

Presentació: 16/03/2012
Hora: 19:30
Lloc: Sala d'actes de la Biblioteca Cèntric Espai Cultural
Resum: Antonio Garcia Vega va nàixer l’any 1955 a Arcos de la Frontera, Càdis. L’any 1974 es va traslladar a viure al Prat. És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. El poemari El verbo en Celeste és el primer llibre que edita. La seva memòria i els seus sentiments es divideixen entre El Prat i Arcos de la Frontera on torna sempre que pot. Per Antonio, escriure poesia és una necessitat.


deltaèdrica

domingo, 5 de febrero de 2012

El viatge




I si la vida és això, un viatge en el que mai ens hem d'aturar. Com diu la Júlia al final d'una entrada del seu blog http://perdentelnord.tumblr.com/ No ens sentim lluny del que deixem enrere i vivim amb l’incertesa de l’endemà. I això ens agrada.


hey there!!!


son quasi les 9 de la nit aqui, o sigui que estareu esmorzant mentre l'alex cuina una mica de peix (menjo com una reina gracies a ell!).



crec que avui fa unes dos setmanes des de que vem sortir de Barcelona i tot i que el temps ens passa volant tenim la sensacio de que ja portem molt de temps aqui. segurament es perque ja hem acumulat molts records...mirem enrere i uau, aixo han sigut dos setmanes plenes, dos setamnes tan absolutament diferents al que coneixiem fins ara per "setmana" que hem perdut completament la nocio del temps i l'espai (ves a saber que pensare d'aqui un mes!)


hem arribar a Auckland un disabte al mati i alla ens esperava una parella d'uns 65 anys, uns amics d'uns amics de la Monica, que ens van acollir dos dies, extremadament amables, una barbacoa al seu jardi, uns esmorzars bonisims i un llit GEGANT! despres de dos nits alla, vem anar cap a Auckland, on haviem quedat amb l'Albert, un amic d'un amic que porta viatjant per NZ i australia des de setembre. amb ell hem estat una setmana a Mangawhuai fent wwoofing. tecnicament aixo vol dir que treballes unes hores al dia a la granja on a canvi et donen de menjar i dormir. per nosaltres ha sigut com estar a casa. realment no ha sigut ni de lluny un treball dur, hem construit una caseta per les gallines, hem cuinat per ells, jugat amb les dos nenes petites, dos monstres de 3 i 5 anys. hem acabat rebentats de tant saltar al trampolin (la cama elastica), hem anat a pescar (a les 4 del mati!) i ens hem passat dos dies menjant un peix delicios. han estat uns dies fantastics sobretot perque els hem compartit amb l'albert, i totes les seves aventures i experiencies per aquestes terres ens han animat encara mes a estar oberts a tot el que vingui. ha sigut dificil marxar d'aquesta petita granja, deixar enrere el george i la mildred (els dos porcs), el rex i la polly (dogs) les gallines (no recordo als noms) i el prince charles i la resta de les vaques.


aixi, dimarts passat vem sortir de mangawuhai cap a waipo forest, una jungle a la costa west del nord on s´hi poden veure els ultims kaoris del mon, uns arbes enormes enormes. des d'alla, dos alemans ens van portar a l'hostal on dormien ells, maquisim, petitet acollidor i a 300 metres d'un lookout amb unes vistes a unes dunes de sorra molt boniques. d'omapere vem anar cap a ahipara, una ciutat (aqui li diuen ciutat a quatre cases mal posades) on comença la 90 miles beach, gegaaaaaaaaaaaaant! el mati seguent un aleman (aixo esta ple d'alemans) ens ha portat cap al cape reinga: ESPECTACULAR!! es el punt mes al nord de nz, nomes es un far, pero el pasiatge es una passada! mentre veus els dos mars chocar un amb l'altre et sents completament minuscul.


ara estem a Taipa, un poblet del nord, on es veu que fan el millor fish and chips de new zealand! estem a casa el Mike, un kiwi que ens ha acollit aqui dos nits a traves del couhcsurfing, simpatiquisim! ens ha portat a un riu chulisim i a fer una mica de rali per la muntanya, adrenalina a tope. de fet ens hem quedat dos nits en comptes d'una perque una parella d'aqui ens ha convidat avui ha fer una barbacoa a casa seva, de la qual acabo de tornar, hem menjat carn bonisima bonisimaaaa (feia dos setmanes que no menjavem carn, dificil de aconseguirla als supers de poblets petits cutres).


estem vivint moltes experiencies i tenim moltes ganes de seguir amb el nostre viatge. trobem a faltar una mica el calor de la gent daqui...a nova zelanda es facil que t'obrin la porta, et convidin a casa i t'ajudin en tot, pero realment dificil que et donguin algo semblant a una abracada.
les proximes dos setmanes segurament estarem a una zona de platges molt chules on l-alex podra fer una mica de surf...tambe estem a punt de llogar un cotxe per uns dies! de fet ja vaig conduir un dia i ho vaig portar bastant be, nomes els primers 100 metres els vaig fer per el carril on no tocava, i al veure que venia un cotxe de cara vaig canviar rapid mentre tots els ocupants del vehicle cridaven, pero no us preocupeu, que no em tornara a passar!!!


us passo l-adreca del nostre blog, ara estem intentant fer la segona entrada, pero aqui es dificil conectar a internet, si no estas a la ciutat no tenen wifi, i conectarse a un ordinador de fa 20 anys et costa mes que dinar. aixi que intentarem anar pujant cosetes al blog, al ritme que ens permeti la xarxa kiwi.www.perdentelnord.tumblr.com, crec que hi ha problemes per comentar, pero diria que ho podeu fer clicant sobre el temps de la publicacio (alla on posa, 1 day ago o algo aixi).


us deixo amb el fred de barcelona i men vaig a passar calor a una habitacio de 16 llits sudorosos!un peto molt gran a tots des de mes de 18.000 km de distancia i 12 hores de diferencia horaria :)



Julia
"Pienso que es bueno que en un relato haya un leve aire de amenaza... Debe haber tensión, una sensación de que algo es inminente"

Raymond Carver

Datos personales